Tag Archives: El capità

Aquí èpica en fruita

Aprofitem l’avinentesa de la festivitat de Sant Miquel, i de la celebració de la Fira del mateix nom per cercar un vincle frutícola amb l’obra de Carles Reig. I, vés per on, el trobem en aquest text que, de fet, forma part d’un poema narratiu més ampli, amb el qual Reig participà a l’exposició col·lectiva “Lleida […]

Fraternals coincidències

Això que el món tomba i gira i fa coincidir cosetes ben curioses. Un membre de l’IER s’ha afeccionat a córrer, activitat física ben reigiana (recordem-ho: Reig campió de cross, de jove). En aquestes  que el nostre company participa en una cursa  en un poble garriguenc i queda esmaperdut, atabalat, espaordit davant els noms Reig […]

L’ocella sorpresa

Un membre de l’IER va assistir a una trobada amb l’escriptora Assumpció Cantalozella, que comentava el darrer llibre que ha publicat. Després de la xerrada, el nostre company va poder intercanviar unes paraules amb l’escriptora: sobre el llibre, sobre la seva trajectòria, sobre els inicis… I llavors, quan aquesta va esmentar el col·lectiu “Ofèlia Dracs”, […]

Nou curs

I bé, doncs, apa som-hi! El nou curs comença amb renovades intencions i objectius dels membres numeraris de l’Institut d’Estudis Reigians. Hi haurà sort o no, amb el projecte de documental sobre Carles Reig? L’esprimatxada mamella de les subvencions ha aprimat fins als ossos la televisió pública, que vol i dol. I com voldria, si […]

Un exúvic poema per l’exuberant

En Reig, els seus heterònims, els seus “estils”, tot plegat com una reconversió contínua, atès no existeix el jo, sinó un vici mental com un altre, d’imaginar-se un mateix amb continuïtat espaciotemporal. Anar reptant, deixar pells enrere, i refer-ne, vestir-ne noves.   EXÚVIA Entre fonolls oblidada pell de serp, veta d’argent. S’arrossega novament. El camí […]

El farmacèutic i el forner

Desconeixem si en Reig va conèixer personalment un altre gran creador català, que voltava per Lleida: Guillem Viladot. Fos el cas, donaríem l’orella per seguir la seva conversa. El forner i el farmacèutic, els alquimistes folls.   Perquè marxaren, física o mentalment, i perquè no n’hi hagueren més, Lleida és com és.   El capità

Pregunta capciosa

Hores d’ara l’escriptor Carles Reig és mort, i viu, paradoxalment, la calmosa existència dels escriptors morts. Però, imaginem un fet suficient, prou magnífic, per reviscolar-lo com si fos Llàtzer. Quin podria ser aquest fet? És, de moment, nul·la la participació dels passavolants en aquest bloc, però si n’hi ha algun que s’atreveixi a dir la […]