Tag Archives: El capità
Aquí èpica en fruita
Aprofitem l’avinentesa de la festivitat de Sant Miquel, i de la celebració de la Fira del mateix nom per cercar un vincle frutícola amb l’obra de Carles Reig. I, vés per on, el trobem en aquest text que, de fet, forma part d’un poema narratiu més ampli, amb el qual Reig participà a l’exposició col·lectiva “Lleida […]
Fraternals coincidències
Això que el món tomba i gira i fa coincidir cosetes ben curioses. Un membre de l’IER s’ha afeccionat a córrer, activitat física ben reigiana (recordem-ho: Reig campió de cross, de jove). En aquestes que el nostre company participa en una cursa en un poble garriguenc i queda esmaperdut, atabalat, espaordit davant els noms Reig […]
L’ocella sorpresa
Un membre de l’IER va assistir a una trobada amb l’escriptora Assumpció Cantalozella, que comentava el darrer llibre que ha publicat. Després de la xerrada, el nostre company va poder intercanviar unes paraules amb l’escriptora: sobre el llibre, sobre la seva trajectòria, sobre els inicis… I llavors, quan aquesta va esmentar el col·lectiu “Ofèlia Dracs”, […]
Nou curs
I bé, doncs, apa som-hi! El nou curs comença amb renovades intencions i objectius dels membres numeraris de l’Institut d’Estudis Reigians. Hi haurà sort o no, amb el projecte de documental sobre Carles Reig? L’esprimatxada mamella de les subvencions ha aprimat fins als ossos la televisió pública, que vol i dol. I com voldria, si […]
Un exúvic poema per l’exuberant
En Reig, els seus heterònims, els seus “estils”, tot plegat com una reconversió contínua, atès no existeix el jo, sinó un vici mental com un altre, d’imaginar-se un mateix amb continuïtat espaciotemporal. Anar reptant, deixar pells enrere, i refer-ne, vestir-ne noves. EXÚVIA Entre fonolls oblidada pell de serp, veta d’argent. S’arrossega novament. El camí […]
El farmacèutic i el forner
Desconeixem si en Reig va conèixer personalment un altre gran creador català, que voltava per Lleida: Guillem Viladot. Fos el cas, donaríem l’orella per seguir la seva conversa. El forner i el farmacèutic, els alquimistes folls. Perquè marxaren, física o mentalment, i perquè no n’hi hagueren més, Lleida és com és. El capità
Pregunta capciosa
Hores d’ara l’escriptor Carles Reig és mort, i viu, paradoxalment, la calmosa existència dels escriptors morts. Però, imaginem un fet suficient, prou magnífic, per reviscolar-lo com si fos Llàtzer. Quin podria ser aquest fet? És, de moment, nul·la la participació dels passavolants en aquest bloc, però si n’hi ha algun que s’atreveixi a dir la […]
De Jesús Franco a Reig. Afinitats electives.
Aprofitant l’avinentesa del recent decés del cineasta, hi ha quelcom paral·lel entre Reig i Jesús Franco. Tots dos marginals i incompresos. Tots dos amb capacitat sobrada per fer amb èxit cinema o teatre i novel·la, però rebutjant, al cap i a la fi, aquesta opció. Refugiats en pseudònims que oferien la llibertat i absència de prejudici […]
Lexicografia Reig: “Castelladre”
Mai trobarem en Reig l’ús exacte dels noms propis o comuns de l’enemic. O millor dit, per Reig, l’ús exacte no pot obviar la semàntica funcional de l’objecte que designa. N’és un cas clar el terme “Castelladre” per referir-se al que seria el gentilici dels habitants de Castella, és a dir, els castellans. En aquest […]
Escacs
Fa gargots, imagina l’humil lletraferit, seguidor d’un espectre, que el geni llunyà ha de ser, a la força de l’escaquer amant. Capablanca potser, Alekhin ben segur li volten pel magí quan li pruu sotmetre reina i rei veí. El capità
INSTITUT D'ESTUDIS REIGIANS 