Monthly Archives: gener 2013

Ou

Eleuteri Qrim ens parla en la darrera publicació d’un ou: “El cos m’ha post al cos un ou molt íntim.”  i ens remet una vegada més a un element simbòlic omnipresent en la seva obra. Recordeu  opuscles com OU  o Ou ,si et lleu, mos escotiflats estossecs . La menció al terme en un poema titulat “Càncer” afilera substancialment la interpretació […]

Forn Reig

Imatge d’un Forn Reig de Lleida. Al fons, la bandera catalana i una del Barça amb els colors de l’Hèrcules, a dalt uns focus que il·luminen. En el reflex unes lletres xineses, llenguatge indesxifrable, un Gran Món invertit i un vehicle, un viatge (o molts). La natura diligent ens procura una metàfora per cada contingència. […]

Cross

  Ens preguntem per aquesta cursa reigiana, aquest brollador creatiu, fora marges i pistes curosament delimitades. Deia Albanell en un article llunyà, que Reig escrivia com corria: des del mateix moment que es dóna la sortida, surt esperitat i va a per totes sense aturar-se fins que no sent la tensió de la beta cedint […]

Extingides, ca?

Extingides, ca? Guaiteu al voltant vostre! Quanta de gent veieu passar per l’aeroport de Baltimore? Milions! I hi heu vist mai cap dona diguem-ne aquests darrers cinquanta anys? —Mai, mai; mai cap; ara m’heu ben oberts els ulls. Tan bonic que era veure dones, Emili! —“Standing on a corner watching all the girls go by. Brother […]

De Pedrolo a Reig. Afinitats electives.

Hi ha en Reig un destacable toc pedrolià que, més enllà de ser perceptible en reconeixements expressos que el nostre autor ha realitzat en diferents indrets, marca alguns aspectes de la seva magna obra. En primer lloc, la identitat nacional i social: tots dos amb força mèrit, en tant personatges d’èpoques complexes. El compromís incontrovertible […]

Si ens atrevíssim a pensar (mai serem prou ardits) que al voltant de la figura i l’obra (sobretot l’obra) d’en Carles Reig s’ha forjat un be-de-déu de línies, obra d’un bon grapat d’entusiastes dels quals ben poca cosa se’n sap, i que aquests s’apleguen en una mena de fraternitat confosa en la que ves a saber quan comença una persona i finalitza l’anterior. […]