Monthly Archives: Mai 2013

Ego qui lego pedicatur

  En l’antiguitat s’equipara el paper de l’escriptor amb l’amant i el lector amb l’amat.  Llegir és deixar-se vèncer per qui escriu, deixar-se dominar per l’altre. L’aprenent és necessàriament amat i penetrat. Amat qui scribet, pedicatur qui leget (“Qui escriurà és l’amant, qui ho llegirà serà enculat”).  El lector no ha d’experimentar cap plaer sota risc d’esdevenir […]

El farmacèutic i el forner

Desconeixem si en Reig va conèixer personalment un altre gran creador català, que voltava per Lleida: Guillem Viladot. Fos el cas, donaríem l’orella per seguir la seva conversa. El forner i el farmacèutic, els alquimistes folls.   Perquè marxaren, física o mentalment, i perquè no n’hi hagueren més, Lleida és com és.   El capità

Pregunta capciosa

Hores d’ara l’escriptor Carles Reig és mort, i viu, paradoxalment, la calmosa existència dels escriptors morts. Però, imaginem un fet suficient, prou magnífic, per reviscolar-lo com si fos Llàtzer. Quin podria ser aquest fet? És, de moment, nul·la la participació dels passavolants en aquest bloc, però si n’hi ha algun que s’atreveixi a dir la […]