Un exúvic poema per l’exuberant

En Reig, els seus heterònims, els seus “estils”, tot plegat com una reconversió contínua, atès no existeix el jo, sinó un vici mental com un altre, d’imaginar-se un mateix amb continuïtat espaciotemporal.

Anar reptant, deixar pells enrere, i refer-ne, vestir-ne noves.

 

EXÚVIA

Entre fonolls

oblidada pell de serp,

veta d’argent.

S’arrossega novament.

El camí vol pols i temps.

 

El Capità

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: