El lector que es dedica a l’estudi de la magna obra reigiana, pot copsar amb quina frugal diversitat de mots el nostre autor es refereix a l’òrgan viril, al batall, al veí de baix, en definitiva, al penis.
Un dels termes utilitzats sovint i que destaca per la seca sonoritat, contundència i força és el terme “vit”. Com tants altres, terme caigut en desgràcia, en desús complet, camí de l’oblit dels parlants i escriptors de la llengua catanyola.
L’entrada que li dedica el DIEC diu:
Vit: Membre viril de certs animals. Vit de bou, d’ase.
Endevinem que el factor animal no és ni molt menys anecdòtic. Ans al contrari: és precisament aquesta animalitat la que Reig ben sovint associa a la sexualitat humana i, en conseqüència, als mals de cap, preocupacions, quefers, esforços i porfídies que han mogut la humanitat des que el temps és temps. Tot pel vit.
INSTITUT D'ESTUDIS REIGIANS 