De Foix a Reig. Afinitats electives.

Imatge

Imatge

 

Causalitats o casualitats, existeix una afinitat que l’Institut d’Estudis Reigians no podia obviar entre Reig i J.V. Foix. L’anècdota ens diu que tots dos escriptors tenen a veure amb l’obrador de la pastisseria, i hom se’ls imagina entre tortells i barres de quart, pensant en aquell vers que resoldrà de forma ineluctable el poema que se’ls resisteix.

Però sota la superfície anecdòtica, veiem que la sintonia que va de Foix a Reig s’estableix en una lluita pel llenguatge, per l’ús d’un lèxic autèntic, pur i net d’invasions que, sota la disfressa d’una llengua catalana popularitzada, oculten termes que provenen de l’altiplà ibèric. I on cercar els mots propis de la llengua sense perill que els fills bastards es prenguin com a propis? Tots dos escriptors són grans coneixedors dels clàssics catalans. March, Turmeda, Eiximenis, Llull són la font del substrat originari i no pervertit, que no dubten a incloure en les seves obres. I com a renovadors del llenguatge, no tracten de ser merament recuperadors de cassigalls, sinó que reactualitzen la llengua, la dinamitzen des del seu origen llunyà, i aquells mateixos mots que podien servir per  evangelitzar l’infidel, serveixen segles després per acostar-se a les avantguardes i als reptes literaris d’un temps ben diferent i d’una obra que respon a la idiosincràtica genialitat d’ambdós creadors.

No acaben aquí les afinitats. A més de la pertinença a nissagues de forners i de la renovació del llenguatge des del classicisme, tots dos ofereixen una poètica on hi domina la sensualitat, el colorisme i la imaginació arrauxada. Certament, Foix no arriba als punts escatològics i a la misantropia reigiana, però el paper del somni, el protagonisme d’allò oníric, el surrealisme que traspua en l’obra d’un i altre els acosta de forma clara.

J. V. Foix, encantat de saber-se genial, es presentava a si mateix com “el millor poeta de Catalunya”. Reig, sabent-se també genial, preferí ocultar-se, després de les primeres llambregades públiques de la seva genialitat: Leeds, un breu periple europeu i Washington. I les seves múltiples morts.

L’Institut d’Estudis Reigians es pregunta si mai tornarà a sortir el sol.

El capità

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: