De Pedrolo a Reig. Afinitats electives.

Hi ha en Reig un destacable toc pedrolià que, més enllà de ser perceptible en reconeixements expressos que el nostre autor ha realitzat en diferents indrets, marca alguns aspectes de la seva magna obra.

En primer lloc, la identitat nacional i social: tots dos amb força mèrit, en tant personatges d’èpoques complexes. El compromís incontrovertible de Pedrolo s’inicia amb la seva primera obra (ni més ni menys que a finals dels anys 40!), i mai no cedeix a escriure en cap altra llengua que no sigui la seva, la nostra, la catalana. També Reig (amb l’excepció del jovenívol “Meditaciones desde mi habitación”) es caracteritza per un compromís indefugible amb la llengua i la pàtria, afegint-hi, això si, la vesant poliglota d’un vast coneixement de llengües estrangeres: francès, rus, alemany, anglès. Tots dos contemplen el món des d’una perspectiva a mig camí entre la classe i l’individu que fa de la seva lluita (intel·lectual) una qüestió irrenunciable. Com irrenunciable és en ambdós autors la reivindicació d’una versió àmplia de la nació, des de l’esquerra, de progrés i justícia social.

En segon lloc, l’erotisme: aquesta característica és menys evident en Pedrolo que en Reig. Però cal dir que és present de forma latent al llarg i ample de l’obra pedroliana. Hi ha sovint en obres de Pedrolo dones que són seductores i fatals, protagonistes víctimes del magnetisme de l’eros, éssers atrapats com la mosca a la teranyina del desig. En el cas de Reig, aquest és directament superlatiu, exagerat i extrem. Ja no es tracta tant d’un erotisme passat pel sedàs literari, sinó impacte directe de sexualitats més enllà dels marges, presentades des d’un punt de vista subjectiu, de vegades, com a propi protagonista, amb situacions que deriven en un onirisme sexual que farien la delícia del psicoanalista més versat.

Per acabar: un to general decadent, pessimista. Personatges, com els autors mateixos, que mai no s’integren plenament en cap dinàmica social, més aviat hi renuncien. Escriptors que mai no s’han trobat còmodes en els ambients oficials i que han treballat d’amagat (el larvatus prodeo cartesià), bé des d’un minúscul estudi en un pis barceloní, sense donar entrevistes, treballant febrilment, bé des de l’exili autoimposat i la desaparició bartlebiana, les morts vàries i les veus heterònimes, llunyanes des de la complexitat de la blogosfera, en la llunyania nordamericana. Genis, si més no, que s’oculten.

 

El capità

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: